El “Potaccuino da Cadine” l’ha pensà ben de meter zo en rima ‘na situazion che pu che poesia l’è na tragedia. Sol, molà dai altri e con en manìpol de zeregoti che lo incensa anca se ghe ven stornisie e giramenti de bàle. Quel pòr om no l’ha trovà gnanca ‘na spenelàda de còla fra quei “ladroni de Roma” par tegnìrse tacà ala carega. Adès, anca dormir el ghe fa mal: ghe ven i sudorini. Largo al poèta:
Come i gèni, opura i mati,
ormai flapo e ‘n po’ molet
sula sponda del so’ let,
adess medita ‘l Fugati.
Sol e senza la Geròsa,
senza amizi, né vizini,
e molà anca dal Salvini,
no ghe resta che la mòsa.
Adess svapora anca i voti,
no ghe resta propri gnent
en le val e gnanca a Trent,
sol i tòteni, ormai roti.
Resta el Paccher e ‘l Bisèsti,
tuti ensema al’ostaria
che da bever paga ‘l Cia,
ai leghisti tristi e mèsti.
Se ‘l Fugati el ziga e ‘l bèga
e se l’alza ancora i toni
po’ se ‘n cazza la Meloni
e la ghe séga la caréga.
Potachin da Caden