Al mercà dela politica ghè caréghe da cul e culi da caréga. Se dopo averle dopràde, se le caréghe le sta struche basta saltar su ‘n altra: mejo se l’è ‘na poltrona o en canapè. “Preclaro” esempio de salta-carèghe l’è ‘na siora rabiesa (a volte anca rabiosa) che la poderìa meter su ‘na botega de careghe “usàde”. Dopo l’ultima giravolta, el Potachin da Càden l’è saltà sula carèga. Averàlo tort?
Fora i solandri, dentro i rabiesi. Dopo che el solandro Daldoss l’è voltà via da “Fratelli d’Italia”, deventando pù che en “Fradel” demò en parent ala lontana, quei doi che è restà “fradèi” i s’à subit dat le man da torno, per empienir el buss.
I à rozà avanti e ‘ndrè, finché i à binà ensema ‘na degna sostituta de quel da Vermèi, parché no se pol far politica senza en solandro o ‘n nones en scarsèla. Sichè, trando for en poc de “biada” de pastura, i l’à trovada. E miga una qualunque da Caldes, da Croviana o da Malè, ma una da Rabi, una che à zà fat el Sindech, la Consigliera provinciale e regionale, la presidenta del toch trentin del Parco nazionale del Stelvio e adess l’èi en la Comision dei Dodese. Una, ensoma, che de careghe la se n‘ntende. Del resto i à sempro dit che i rabiesi no i è mai tesi.
Autonomista fin da picenina e anca prima, ne la ricorden tuti quan che la se vantava de eser “cul e camisa” col Silvius Magnago; quan che la begava col Tretter e la steva col’Andreoti e po’ viceversa, ensoma quan che el PPTT e po’ el PATT, praticamente i steva en pè demò per ela. Sempre coerente da far envidia. Tant che tuti i ne la ‘nvidia e cossì i g’à fat posto, pensando de far ‘n afare envezi che ‘na svendita, en del Partito men… autonomista che ghè. ‘Na “Sorela d’Italia” autonomista doc. Pù che en paradoss, ‘na monàda. Però mi la cognosso la putèla e se ghe lassè far a ela, vederè, en de poche stimane, la Meloni, vestida col dirndl, far da vivandiera ai Schützeni e po’ La Russa, che fra ‘na ronzegada e l’altra, l’enparerà a parlar rabies.
Sempre agitada, sempre en zerca de qualcoss da rosegar, sempre pronta per ‘na caregòta, ‘na poltrona, ‘na bancheta, en scagnèl, en zoc o qualcoss, ensoma, en do postar el cul. A mi però la me fa tenereza e anca en migol de pecà, per tut ‘sto afan a zercar en postesèl. Propri en gran pecà. Grant almen come tuta l’Asia. Par dir: ‘na “Penasia”.
©elpotachindacaden