Son chi che spèto el Potachin da Caden. El m’à domandà de portarlo zo a Trent per ‘na visita, visto che elo no ‘l gà la vetura. Ma entratant n’ò cambià trei de veture. E son ancor chi che spèto che el me ciàma. ‘Sto Potachìn da Càden, cossa gaveràlo da dirne?
Son chi che spèto de nar a ‘na visita. L’ò prenotada zà i temp, per eser sicur de ciapar l’apuntamento, almen avanti morir. Colesterolo e tricicli alti; la sposa che rugna e la insiste e alor g’ò telefonà al CUP. Quando l’ò fat no ghèra gnancora i telefonini e me son magnà fora en sachet de getoni.
O’ spetà tre dì al telefono per ciapar la linea e, ale tante, i m’à dat l’apuntamento. Adess, entant che spèto, lezo che l’asesor el domanda scusa. Ma per cossa? Ma se funziona tut benon, come che diss el benzinaro del diretor dela sanità? Ma se sen i primi, come diss sempre el Fugati? Cossa ghè da scusarse?
A dir la verità, ghè ben l’informatica che l’èi del 1910; le machine dei ragi che le se ‘ncagna ogni secondo dì dela stimana; le prenotazion che arivà al 2050, ma se te g’ài urgenza i fa subit e l’apuntamento l’ariva per el 2049. Ensoma va tut benon, ma al’asesor se vede che ghe par bel domandar scusa, ogni tant. El l’aveva zà fat mesi fa.
L’aveva dit che se le robe no le neva a posto en ten mess, l’averìa dat le dimision e ‘l sarìa nà a so’ casa. I è ancor drio che i lo speta, a casa, co’ la polenta en tel manipol. Po’ l’aveva dit che cossì no se podeva nar avanti e che, passà el prim moment de rodagio dei nòvi sistemi, se sarìa regolà tut. El rodagio l’è passà e l’asesor l’è ancor lì. Fermo. Come en gat de marmo. Come el so’ diretor generale.
Forsi l’asesor el doverìa domandar scusa per tute le volte che l’à domandà scusa e no è suzèst gnent. Per tute le volte che l’à ‘mpromess de voltar via e nol l’à fat. Per tute le volte che la giurà de meter a posto le robe, ma è restà tut come prima e anca pèzo.
El fa anca pecà, quando el diss che el narìa anca a casa, ma nol pol per via che el se tol le so’ responsabilità. El se meta el cor en paze, sior asesor. Se ciava anca le responsabilità. El tòga su le so’ straze e ‘l vaga a casa. I lo spèta da ‘n pèz.
Se po’ el fussa ‘mpassionà, el ghe telefona al benzinaro del diretor generale. El vederà che quelo el se tolerà la responsabilità de darghe la so’ solidarietà. Adess ven ‘n infermiera che la diss de torse la responsabilità de mandarne a casa. Senza far la visita. Perchè? Nissuni se tol la responsabiltià. I ghe la lassà tuta al’asesor. L’apuntamento i me l’à spostà a l’an dele elezion. E, per alora, funzionerà tut benon.
Saluti (el stàga en salute, almen lu) dal Potachin da Càden


1 commento
Senti Potachin, te digo grazie anche se sul pont (punto) te sei en po’ en ritardo. Allora per evitar altri ritardi, date da far subit a contarne de quel che tirava i fili ‘ntel’ultima pandemia, quel merican en po’talian chel se ciama Antony Fauci. I fa fadiga a parlarne perché i gà paura che venga zo tut. Anca el nos asesor a la sanità (de chie), e de chi ghera prima de lu.
Stame ben, perché se no te sei ciavà anca ti. Spero de lezerte prest e te saludo