I dis che S. Vigili i l’à copà su par la val Rendena con i zoccoli de legn. ‘Na bala granda na casa, come tut quel che ghe core drio ale feste che i ciama “Vigiliane” forsi perché i le confonde con i Vigili che en Trentin sarìa i pizardoni. Perché con san Vigili, de sti tempi, ste feste le ghe entra come en cavic ‘n de n’ocio. Allora, da l’an che vegn i poderia ciamarle “feste pizardiane”. Tuti en festa, niente multe. Ah, che bel! Cosa diselo el Potachin da Caden?
Anca ‘st an, son vegnù a Trent, per le Vigiliane. Podevo star a casa che l’era lo stess. Sempre la solita solfa: la procession del sudor; el process che procesa sempre quei; la Tonca (che almen cambiarla col tonco se podeva); i Ciusi e i Gobi che bega per ‘na polenta (che se i ven su da mi ghen fago dese de polente, senza che vegna for gazèri) e po’ i “fòghi” che l’è l’unica roba che merita de no nar en tel let bonora.
Girando for per zità, son capità en piaza d’Arogno, davanti a ‘n baloton de preda piene de scrite. Sarà sta anca el calt, ma quando ò lezù le monàde che ghera su quela preda ò pensà de eser embriach (o mi o quel che l’à scrite!). Vago a memoria. En zima ghè scrit, me par: “La leggenda di Vigilio”. Po’, pù soto e de sbighez, ghè ‘na frase: “apriti o croz che i renderei mi sono addos”. Deve averla scrita uno che à fat lingue (e anca capussi e pirè); uno esperto nel dialet de Noto, perché quel trentin el ghè “molto meno noto”. Lassen perder i orori de ortografia (“adoss” e no “addos”), ma che anca el nome de “rendeneri” el sia deventà “renderei” e che nissun se sia nascort ‘n fin adess, la me par ben grossa. Zerto che se pòl ricordar “la leggenda di San Vigilio”, ma senza ‘na scrita che diga cossa che se voleria ricordar con ‘na preda encolorida, par demò en spegaz, trat lì a qualche vers. Barea!
Se fussa el Sindaco de Trent ghe “renderei immediatamente” el baloton al’Italcementi, sianca nol ghè pù, che almen lì el serve a qualcoss. Se fussa el Sindaco de Trent, ciaperia l’autore de quele scrite e quel sì che el narìa toncà, altro che ‘l por Tonina (che el ghe n’à ben assà, demò per far la rima con toncà).
Se fussa el Sindaco de Trent, ghe darìa en tài ale Vigiliane, tant da farle tornar quel che le era ‘sta ani: ‘na sagra de ‘n par de dì e soratut con qualche idea nova (come la tonca dei toncadori).
Se fussa el Sindaco de Trent proverìa a quotar en Borsa le Vigiliane, che ghe n’aven ‘na borsa de ‘ste discussion sula Borsa che ne ven le borse soto ai… òci.
Se fussa el Sindaco de Trent…. ma son demò el Potachin e alora torno a me cà, che almen lì pòdo bater su tute le prede che vòi. Se qualcheduni però, per le prosime Vigiliane, el cavassa via quel balòt encolorì, propongo, fin da adess, de darghe subit l’Aquila de San Venceslao. Tanto, i ghe la dà prest a tuti e alora, perché no? anca al degno autore de ‘na “così urgente rimozione”. Saluti a tuti e bòna istà.
©elpotachindacaden.it

